Es tracta d'un refugi de tipus escolar, construït l'any 1938 (entre gener i juliol d'aquest any) per part de l'arquitecte José Luis Testor i que tenia una capacitat per a albergar 700 xiquets del centre escolar situat en un lateral del propi edifici de l'Ajuntament.
Consta de dues entrades simètriques mitjançant escales i cinc naus allargades paral·leles, cobertes amb volta rebaixada feta de formigó, i comunicades entre si mitjançant arcs de mig punt.
Les dues naus extremes són més llargues. En una d'elles es situava la sala de màquines amb l'extractor d'aire elèctric, que es connectava a una xarxa de canals per davall del sòl i per dins de les parets, amb el que s'aconseguia mantindre una ventilació adequada dins del refugi; aquest extractor tenia una manovella per a accionar-lo manualment en cas que fallara el subministrament elèctric. En l'altre extrem del refugi estaven els excusats, el desaigüe dels quals anava a un pou cec.
Totes les naus tenien bancs d'obra, on es podien asseure els escolars mentre esperaven que passara el perill. El refugi disposava d'electricitat distribuïda mitjançant tubs de coure que contenia el cable i que donaven llum a les bombetes que penjaven directament del sostre.
Aquest refugi va ser modificat parcialment a la fi dels anys 50 del segle passat, quan es va construir l'actual cotxera, per la qual cosa, es va remodelar el traçat de les escales.
A partir dels anys 60, va passar a ser utilitzat com a magatzem de documents, per la qual cosa es van eliminar diversos elements originals, com la maquinària de l'aire o els bancs correguts. A més, es van picar les parets per a eliminar humitats i es va afegir un paviment de rajoles hidràuliques. Finalment, es van compartimentar les naus tapiant els diferents arcs de comunicació i es van posar portes per a independitzar-les. Amb això es va modificar l'aspecte original que tenia i en gran manera es va oblidar el seu origen. Per a la majoria dels funcionaris de la casa, l'antic refugi va passar a ser simplement un magatzem.
Aquest és l'aspecte i l'ús que va tindre aquest refugi fins a l'any 2016, quan es va plantejar per part de la Regidoria de Patrimoni Cultural i Recursos Culturals, un projecte per a dur a terme la seua recuperació i posada en valor com a llegat patrimonial de la memòria històrica de la guerra civil a la nostra ciutat.
A l'abril de 2016 van començar els estudis previs del refugi que van consistir a recopilar la documentació original que hi havia sobre el mateix, principalment els expedients de construcció i reforma existents en l'Arxiu Històric Municipal.
També es van fer diversos sondatges arqueològics en el sòl i les parets per a veure si, malgrat les transformacions patides, es conservaven restes de la fàbrica original, recuperant-se part de la pintura. Pacientment es van anar retirant les capes de pintura afegides posteriorment fins a arribar a l'acabat original.
A partir de la documentació obtinguda es va plantejar el projecte de rehabilitació, que s'ha basat en recuperar l'aspecte del refugi en el moment de la seua construcció, deixant patents les petjades dels elements desapareguts. El resultat és el que es pot observar actualment.
D'altra banda, es va preparar el projecte museogràfic com una intervenció de baixa intensitat, a fi de potenciar l'edifici en si mateix. S'han situat panells informatius en les capçaleres de les naus, així com un àudio visual sobre la guerra civil en la primera d'elles.
Així mateix, s'ha adequat el corredor d'accés al refugi a manera d'introducció, amb informació relativa als refugis antiaeris de València.
Podem veure ací un mapa de la ciutat amb la ubicació de tots els coneguts, així com els impactes de les bombes llançades per l'aviació nacional. Hi ha també informació sobre els diferents tipus de refugi antiaeri, així com el seu ús després d'acabada la guerra. Finalment es dedica un apartat a l'efecte del bombardeig que va patir l'Ajuntament el 28 de maig de 1937.